DES DE ANDORRA

Fa dos dies, estava treballant de biòleg amb la Jugatz. Il·lusionat amb una relació nova. Avui sóc a Andorra, a casa, amb l'escalfor de la família amb la companyia dels meus amics i amb una ciutat que se m'apareix com un quadre impressionista:

Aquesta tarda, si tot va bé, ens trobarem, al Restaurant 1940, amb els companys. Tenim moltes coses per explicar-nos. Crec que serà una oportunitat única per proposar-los una estada a la rectoria de Vilana, que es situa a Vilana un petit poblet a prop de Bescanó.

Un cop instal·lats, ja començarem l'aventura del bloc sobre les nostres històries amb els dementors a Vilana. Però no ens precipitem, primer haurem d'organitzar-nos: demanar permís per escrit a l'Ajuntament,provisions, sacs de dormir... Quina passada! Ja m'hi veig. I vosaltres, voldreu acompanyar-nos, des de casa, mentre llegiu el que ens va passant? No us ho podeu perdre. us aniré informant.

S'ha acabat per sempre

Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m'omplen dels ulls. Moltes vegades havia escoltat aquest vers però no havia captat el significat complert; no sabia que podíem sentir-nos tan tristos. Avui, després d'haver-me acomiadat, per sempre, de la Raquel, els he entès i sentit com mai havia sentit cap altre vers. Poques paraules per dir-vos que no el tornaré a veure, que no tornaré a riure amb ella, que no tornaré a escoltar el silenci amb ella... Diuen que som el que ens han fet sentir i ell m'ha fet sentir, en el poc temps que hem compartit, que era especial. A partir d'ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m'han estimat i jo també he estimat. M'he de refer, tornar-me a estimar i deixar que m'estimin. 

TORNO A LA RUTINA

Amics, avui dilluns, ha estat un dia molt normalet. Com ja sabeu treballo de biòleg, la meva vocació és estudiar la flora i la fauna. Fa dos anys treballava al cap de creus, un parc natural que hi ha a Catalunya.

Aquí es troba el Parc Natural de Cap de Creus.

En el Parc Natural de Cap de Creus hi han moltíssimes espècies, tant de flora com de fauna, és increíble com tots els animals conviuen junts.

Tot té solució!!!

Vaig prendre la decisió més important de la meva vida, crec. La Raquel, després que li escribís al seu mur de facebook, va entendre el meu estat. Pensava que potser es creuria que era una excusa, que la sortida al cinema no m'havia agradat, que ella no em feia el pes o.... qui sap què es pensaria quan llegís que no podia anar als al parc d'atraccions. La seva resposta em va tranquil·litzar: " Ep, no passa res. Si vols, vinc a casa teva, mirem una pel·li, fem crispetes, bevem una cola i xerrem una estona. Fa?" Era un pla perfecte. Al final tot va sortir bé, estava molt nerviós. 

Ens trobem

Hola seguidors, com us ha anat la setmana?
Espero que us hagi anat bé la setmana, no se com explicaró però em quedat al cinema.
Estava observant ocells i s'hem va apropar. ERA ELLA. La noia que m'estava mirant al restaurant es va apropar i em va dir, "Hola vols anar al cinema demà ?" i jo li vaig dir que si.
Vam quedar a les 19:00 h a la porta del cinema em pensava que arribaria tard. L'endemà vaig anar a la porta del cinema i...  Estava allà esperant, al final va ser més puntual que jo...


La pel·lícula es deia EL HOBBIT soposo que sabeu quina pel·lícula és...

Estic de pega, uff

Estimats seguidors, després d'haver anat al restaurant em vaig quedar ben tip no m'entrava res més. Després d'escriure al blog, he estat llegint un ratet. El llibre és molt interessant, es titula; Skulduggery Pleasant de Derek Landy. D'aquest llibre n'hi han set, és de fantasia per els que li agradi la fantasia us el recomano.