Tinc els ulls plens de llàgrimes, llàgrimes que m'omplen dels ulls. Moltes vegades havia escoltat aquest vers però no havia captat el significat complert; no sabia que podíem sentir-nos tan tristos. Avui, després d'haver-me acomiadat, per sempre, de la Raquel, els he entès i sentit com mai havia sentit cap altre vers. Poques paraules per dir-vos que no el tornaré a veure, que no tornaré a riure amb ella, que no tornaré a escoltar el silenci amb ella... Diuen que som el que ens han fet sentir i ell m'ha fet sentir, en el poc temps que hem compartit, que era especial. A partir d'ara viuré sabent que sóc una mica millor perquè m'han estimat i jo també he estimat. M'he de refer, tornar-me a estimar i deixar que m'estimin.

No hay comentarios:
Publicar un comentario